Finalment el 19 de Juny ens decidim a fer la sortida
Desprès de varis dies per anar trobant la ruta mes idònia ens decidim a fer-la seguida
El nostre objectiu no era pas anar de Terrassa a Montserrat i tornar. El objectiu era trobar una ruta inèdita on els trams repetits fossin els mínims, fugint al màxim de l’ asfalt i perseguint els millors paisatges
De fet triguem molt en apropar-nos a Montserrat, ja que anem forces Kms en direcció Nord Est.
No es fins a la Serra dels Ermitanets, que ja enfilem ruta mes directa a la mítica muntanya
Podríem dir que es la ruta de les ermites, ja que en passem por moltes (San Jaume i Sant Pere de Vallhonesta, Santa Cecília, Montserrat, Les Ferreres de Sant Ignasi de Loiola.
La calor apreta a estones, sobre tot a la pujada a Montserrat on arribem poc abans de les 13 hores. Allí un bon dinar a base de “bocates” i extres que portàvem a sobre.
De tornada i amb la panxa plena parem a Sant Vicenç per fer un refresc i carregar d’aigua, per preparar pujada a L’Obac, que fem amb tranquil·litat i disfrutant de les vistes i les ganes de arribar a casa.
Es una sortida que recomanem a tothom que vulgui disfrutar d’uns bons paisatges
